Una riada de records

La riada dels records provocada per l'al·lusió de'n Magí a l'aniversari del pare Bernat no minvava; al contrari, creixia sense parar en el seu cervell. Qualsevol paraula, qualsevol sensació retornaven filagarses de memòria; els fragments s'acoblaven com peces d'un trencaclosques, dibuixaven antigues imatges del pare Bernat.
El frare celebrava la primera missa d'aquell santuari a un quart de set del matí; el silenci acompanyava la solitud i la gelor dels carrers en aquella hora dels matins d'hivern. En Magí, que li feia d'escolà, recordava el "crec-crec" que li feien els genolls, entumits per l'artrosi, del frare cada cop que es doblegaven en el decurs del cerimonial.
Ara que en Magí ha posat anys quan flexiona els genolls li sembla sentir encara el "crec-crec" del frare.