Cançó de primavera
Primavera
que encisera
fas reviure
nostres cors,
ets regina
qui camina
sempre lliure,
sembrant flors.
Jo et salut, oh Primavera,
platjeriós i amorosit,que una troba riallera
es brollada del meu pit.
el mateix que l’ocellada
que en son vol s’endu il·lusions
passaràs brunzent, oh Fada!
entremig de papallons.
Aleshores les cantúries
moriran quan tu hauràs mort...
Solament fondes penúries
devindran dins del meu cor.
Primavera
que encisera
fas reviure
nostres cors,
ets regina
qui camina
sempre lliure,
sembrant flors.
Primavera, primavera,
va engendrar-te un raig de sol;
cada anyada sent fal·lera de cantar-te, el rossinyol.
Març fa néixer una esperança,
i és l’Abril tot exquisit,
i més bella la gaubança
quan arriba el Maig florit.
Tot l’any fossis, Primavera,
per no haver-te d’enyorar;
com sofreix qui no t’espera!
quant feliç qui et pot gosar!
Primavera
que encisera
fas reviure
nostres cors,
ets regina
qui camina
sempre lliure,
sembrant flors.
A. SERRANO i VICTORI
Les neus que es fonen
Les neus de la muntanya
es miren trist el pla,
que avall, avall la terra
comença a verdejar.
I totes encongint-se
davant del sol creixent,
“S’acaba nostra vida,
s’acaba” estan dient.
I ses primeres llàgrimes,
ja es tornen regalims,
i em remoreig dolcíssim
van davallant dels cims.
“Plorem, que als ametllers
l’oreig passant-hi canta
l’absolta de les neus
damunt de les flors blanques.”
I diu l’oreig:”Obriu-vos
les roses dels vergers,
fent cor a les absoltes,
brandant com encensers.”
Ja es gronxa la palmera,
vora del mar triomfant:
totes les neus són foses,
i el mar les va aplegant.
I ja els hi diu: “Dormiu-vos,
que jo us bresaré,
i amb música d’onades
cançons vos cantaré.”
Més les neus tenen ànima
que sobre el mar s’estan,
i són bromeres blanques
les neus que van somniant.
ANGEL GUIMERÀ
