HAIKUS i TANKAS III

Llarga agonia,
començava aleshores,
sobre la vila.

I de seguida
l'aire esfilagarsava
la pols del núvol.

Van esberlar-se
pilans i parets mestres,
tot retrunyia.

Nit anodina,
d'una vulgar negresa,
com el crepuscle.

Rojors primeres,
de vermellor de l'alba,
voregen l'Ebre.

Com la pell d'ombra
va buidant la tenebra
sobre la vila.
 
La terra asprosa
els núvols encenia
a Mequinensa.

Per la baixada,
en fragor eixordadora,
fent trencadissa
de teules i rajoles
la casa s'esfondrava.

Aquell capvespre
la tempesta pintava
cels de la vila
amb carmins violacis,
i amb ors i bromalls negres.

Quan la malesa,
memòria llunyana,
amortallava
teranyines de boira,
colpidors testimonis.

L'infidel jutge,
amb lentes abordades,
ben vigoroses,
llaurava la cosina
del feliç secretari.

HAIKUS i TANKA II

El fort estrèpit
provocà la volada
de molts muricecs.

Bella motllura,
fantasia barroca,
policromada.

Les boires denses
i molta pluja freda
sovintejaven.

Ara acabaren
les visites secretes
als camerinos.

I se'n tornava
amb les galtes tacades
de pintallavis.

Aquella lluna
immensa de la calba
D'Eugeni Salses.

Tardoral Ebre
que al vol ja remuntaven
blanques gavines.

Fou testimoni
de les nits amoroses
de la francesa.

Tots els dimecres
exceptuant els de cendra
no ressonaven
les fogoses trucades
del gran Romuald Rodera.

UNA LÀMPADA DE LLÀGRIMES

Al bell mig de l'espaiosa sala penjo del sostre. Sóc una làmpada ben plena de llàgrimes de diferents mides i totes ben entallades. Des d'aquesta talaia sóc testimoni passiu de tot el que m'envolta. Sota meu hi ha una vella taula de caoba, artísticament treballada, que algun bon ebanista hi deixà alguna cella. Les parets pesadament tapissades, grans miralls bisellats i emmarcats barrocament col·locats damunt les dues llars de foc a un extrem i l'altre de la sala. També dues cornucòpies i molts quadres. A un costat de la sala, el senyor Quimet, silent i absent amb la seva pipa als llavis, abstret en la lectura dels seus estimats llibres, forma ja part d'aquest selecte mobiliari. També sóc un testimoni actiu quan els reflexos de les meves llàgrimes, tota encesa, fan que centellegin els objectes d'argent i de cristall que omplen les dues vitrines.

Una riada de records

La riada dels records provocada per l'al·lusió de'n Magí a l'aniversari del pare Bernat no minvava; al contrari, creixia sense parar en el seu cervell. Qualsevol paraula, qualsevol sensació retornaven filagarses de memòria; els fragments s'acoblaven com peces d'un trencaclosques, dibuixaven antigues imatges del pare Bernat.
El frare celebrava la primera missa d'aquell santuari a un quart de set del matí; el silenci acompanyava la solitud i la gelor dels carrers en aquella hora dels matins d'hivern. En Magí, que li feia d'escolà, recordava el "crec-crec" que li feien els genolls, entumits per l'artrosi, del frare cada cop que es doblegaven en el decurs del cerimonial.
Ara que en Magí ha posat anys quan flexiona els genolls li sembla sentir encara el "crec-crec" del frare.

HAIKUS i TANKAS I

Vell Arquimedes
t'han deixat ben cardada
l'orella dreta.

Bales xiulaven,
fusells espetegaven
damunt la taula.

Furiós moro,
de sang fresca tacada
du la gel·laba.

Els voluntaris
sota el llum de la taula
junts avançaven.

Damunt les taules
els jugadors de cartes
fan la partida.

De la safata,
xicra de xocolata
se li esmunyia.

Com recordava
la senyora Carlota
L'escopetada.

El bon Praxedes
banyut de sagristia
es conformava.

Quan la Camil·la
l'esglai podia vèncer
s'assossegava.

Des de la plaça
pujaven llatinades
ben entonades
que el capellà cantava
junt amb l'escolania.

Per les finestres
del Saló de les Verges
les llatinades
monòtones entraven
i els somnolenciaven.