els estels ja jugaven
damunt de l'aigua.
amb fortes grinyolades
el vell Mortífer.
Un formidable
taüt, tot plè de cebes,
totes grillades.
Amb la troballa
l'ambient apensantia
aquell capvespre.
Jaume de Torres,
del fer de la veïna,
s'avergonyia.
D'una alenada
de records amorosos
ell s'envoltava.
Nit calurosa,
que els racons de la sala,
estalzinava
i després despintava
d'aquell balcó els geranis.
Com maquinaven,
amb fruïció conxorxes
inacabables.
Malignes i intrincades,
que el verí destilava.
Quan l'alenada
de memòria amarga
que l'envoltava
li hauria fet reviure
aquell moment històric.
Feia una estona,
la figura del Nelson,clara es pintava
a les verdes ninetes
de Júlia Quintana.
Nelson veuria
les puntes del mostatxo
d'Oliver Wilson,
revivint la jugada
d'heretge del diable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario