La teva casa! Per la finestra
He vist deserta i sola! tan sovint entreoberta,
Sentir semblava llum ansiosa,
encara mes petjades -finestra on em veies
com fort hi ressonaven. passar-hi moltes voltes -.
Aquelles portes El sol entrava,
que tu sovint obries, a la cambra amb raig tímid,
tots aquells llibres, palpant les portes.
les sales on no vibra Semblava dir-me: “I ella?...
la teva veu tan dolça. On és? Per què no torna?
Que sols i tristos Entre eixa calma
ja sense la mestressa. mon pobre cor te busca,
Tot t’anomena; mos ulls no et troben...
records, parets i mobles, records, parets i mobles,
crec, vida!, que t’enyoren. vida!, com jo t’enyoren
Del poema “AVUI L’HE VISTA” de Apel·les Mestres, passat a “Tankes”
PD. Espero que a un artista tan polifacètic i admirat per mi com l'Apel·les Mestres no li hauria sabut greu que li passés aquest tendra poema a "tankes".

Un bon exercici! Et felicito.
ResponderEliminarSi, d'algun lloc, pot veure les teves tankes estarà molt content. Molt bonic tot, l'enhorabona.
ResponderEliminarAnna M. Moya
Fa goig veure i viure el teu treball.
ResponderEliminarRamon