CENDRA DE CALENDARI
El cerç de l’Ebre
la calitja esventava
tot despullant-se
d’aquell sol de migdia
i endurint el paisatge.
Una alenada,
amb gasa de fum acre,
l’embolcallava.
A molta altura
una àguila volava
damunt la vila.
La llum sedosa, evocació severa
d’aquella alcova.
Aquelles runes,
destí de l’edifici
prefiguraven.
La pinzellada
d’aquella gamma d’ocres,
llum tardorenca,
colada per cortines
de les velles finestres.
Desesperada,
de les altes finestres
de lluny el veia,
el llaüt que marxava
des del moll de la Plaça.
La directora,
lloro arnat i manaire
d’inconfessables
actes amb les alumnes
ben boniques i tendres.
Llum tamisada
el verd esmorteïa, la claraboia.
Una llum dura
per l’altiplà desèrtic
cremant passava.
Ell contemplava,
des de la balconada,
la plaça morta.
Venut l’havien
a la turba assassina
com a carnada.
El llaüt salpava
del moll de la Plaça.
Carlota de Torres
molt desesperada
de lluny el veia
des de la finestra.
Ses ulls el seguien
marxava per sempre.
L’aigua lliscava ombrejada pels àlbers
entre el silenci
de les trinxeres buides
i les cases desfetes.
L’aire ens portava
una olor tardorenca,
enllà de l’Ebre.
Les velles pilastres
dretes emergien
amb runes i ferros
rovellats per l’aigua
intensament verda
d’aquell matí d’estiu.
Quan acabaren
d’avarar-hi la barca
tot carregant-hi
saules, bossells i eines
l’alba ja flamejava.
Aquell viatge,
navegant per les planes
interminables
d’aigua gairebé morta,
molt llarg li resultava.
Surant passaven
sobre les aigües
molt ben tintades
de mangra i d’ocre,
enfront la vila
atemorida.
La vila emporuguida,
mirades fugisseres,
inquietud reflectida
per gent ationada
com el que administrava
la vídua Salleres,
antic oficinista
de pa sucat amb oli.
Intensament plovia
a les antigues hortes
d’aquella terra seca.
¡Esclat de primavera!
Belles flors diminutes
d’aromàtiques plantes.
Ametllers esclataven
amb tonalitats ocres
i d’aquells verds cendrosos
d’un preciós paisatge.
La garbinada
tibava ja les veles
amb molta força.
El sorprenia
el toc de les campanes,
però no marcava
les hores el rellotge
ara parat per sempre
doncs ara a mort tocaven.
No hay comentarios:
Publicar un comentario