Ja a les acaballes de l'estiu he començat a revisar els armaris per tal de veure de quina roba disposo per quan el fred es faci present. En un racó amagat de l'armari hi he trobat tres objectes que m'han omplert de records pel tros de vida que hi duen adherida.
De primer, un petit dispensador d'aigua beneita. Havia estat penjat al capçal del llit de la padrina amb qui vaig compartir la cambra durant els meus primers set anys de vida. Quan el miro em venen les imatges d'aquell espai tancat entre grises parets. Aquell antic llit de la padrina, el meu petit llit turc, la calaixera, la tauleta de nit amb el sobre de marbre, els quadres.... Veig tot de detalls d'aquell espai que sembla inversemblant que tot i els molts anys passats i els pocs anys que jo tenia se'm facin tan reals.
Després he trobat un "polo" a quadres blau cel i blanc que vaig portar alguns anys de la meva joventud. Em porten records sempre en espais oberts, anant a la platja, fent algun cim, ballant sardanes... gaudin amb els amics i amigues. La vull conservar sempre malgrat que si me la posés ara no sé si podria respirar.
El tercer objecte és una vella caixa de llauna amb fotografies antigues. Aquí les imatges són reals, mirant-les me n'adono dels anys que han passat, de com hem canviat i de quants ja no hi són.
Torno a deixar els tres objectes on eren esperant retrobar-los d'aquí uns anys i poder evocar denou tots aquests records.
Els objectes cobren tanta vida quan els mirem al cap d'un temps! I només nosaltres, els seus propietaris, els podem donar aquesta vida.
ResponderEliminarMoltes vegades penso amb enyorança en objectes que he llençat i ara m´agradaria tenir.
ResponderEliminarQuin relat més entranyable, ple de poesia i sensibilitat
ResponderEliminarM’ha agradat molt!
Raimunda