Arreu l’herba creixia,
natura s’apressava
a recuperar terres
perdudes feia segles
i llavors hi sembrava,
omplint de criatures.
Exèrcits de formigues
els camins exploraven
entre teules
trencades,
uns esgrunats vells
ràfecs,
grans bigues
estellades
o parets enrunades
on lenta s’hi
esborrava
aquella escalfor
humana.
Dragons i sargantilles
les parets escalaven:
teixien les aranyes
paranys entre les
branques
de romer i farigola.
Les serps abandonaven
ja les seves despulles
entre maçoneria
abatuda dels porxos
de la plaça morisca.
Els carrers i les cases
es poblaven de fresses,
de vols i piuladisses.
Fede, un poema ple d’imatges que reflecteixen perfectament el dol de Mequinensa.
ResponderEliminarEst un poeta nat, la inspiració no et deixa mai. Felicitats!
Bones Vacances!
Raimunda