Un matí de maig
compartint un deliciós i abundant esmorzar a casa de la Dolors els caminaires
de Collcerola evocaven anècdotes
viscudes en anys de més joventut. D’acord amb la comptabilitat del Guillem que
les havia anat assentant puntualment en el llibre de la seva memòria, la
primera nit especial en l’alta muntanya fou camí de l’Aneto, quan en Josep M. passà
la nit sota una congesta de gel arraulit dins el sac de dormir i a la llum de
celístia per poder assolir el cim l’endemà. 
La segona nit
memorable la passaria en Josep M. al refugi
de Ventosa i Calvell, camí del Montardo, dormint amb setanta nou persones
més. En un espai tan tancat i amb les lliteres atapeïdes de gent li faltava l’aire.
Per refer-se d’uns sobrecors freqüents s’aixecà, obrí la única finestra que hi
havia i se’n tornà a dormir canviant de posició, ara amb el cap als peus de la
llitera. Es sentia molt millor, li arribava més aire, els roncs eren més
llunyans i les olors més properes.
La tercera nit que
també recorda és la que visqué a tocar del refugi de Sant Jordi. Dins una
petita tenda gaudia del concert de carilló que li oferien amb les seves
esquelles les vaques que passaven la nit al ras. Tot era perfecte fins que una
vaca tafanera s’aproximà massa a la tenda i s’enganxà en una corda d’un tendal
i aquesta es plegà damunt d’ell.
Tots reien com si fos
la primera vegada que sentien aquestes històries malgrat ja les havien sentit
moltes vegades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario